HISTORIAS DE TERROIR

“No hem construït aquest paratge, ho hem regenerat.”

Històricament, des de l’època de l’Imperi Romà, aquest trosset de món era terra de vinyes i vi, però amb l’arribada del canal d’Aragó, la fil·loxera, l’èxode rural i l’arrencada de vinyes, van desaparèixer el 90% de les vinyes de la regió. Part d’aquestes són les que gràcies a la família Arnó estem recuperant. Com a propietaris d’una constructora, els Arnó van plantar vinyes sobre el terra erm on jeia una antiga gravera per restaurar-la, recuperar la tradició vinícola de la zona i elaborar el millor vi que aquesta terra pot donar. No és casualitat que els noms històrics de la zona facin referència a les vinyes i al vi, com “El Pla de les Vinyes”, “El Vinyet”, “Mas La Parra” o “Botella”.

UN PARADÍS NATURAL

A l’eix entre els Pirineus i la Vall de l’Ebre, s’aixeca la cadena muntanyosa de guix més llarga d’Europa, de la qual forma part la Serra Llarga, on hem trobat un lloc idoni per fer bon vi.

Un enclavament natural en què el clima continental de forts contrastos i la composició de la terra són ideals per al cultiu de la vinya.

SOBRE RICS TERRES

Com sempre han dit els nostres avis, estem a la millor zona del país, i possiblement del món, per produir fruita.

El secret és a terra dels nostres terrers rics en guixos, una característica que s’expressa en la frescor i la salinitat dels nostres vins, fent-los més gastronòmics.

AL MAL TEMPS,
BONA RAÏM.

D’extrem fred a calor sufocant.

En aquestes terres no coneixem el punt mitjà, però aquest clima continental d’exagerats contrastos és el que atorga millor color, sabor i textura als nostres vins, i protegeix el raïm de manera natural, permetent reduir la quantitat de sulfits.

Per estar informat de totes les novetats subscriu-te a la nostra newsletter

CTRA. DE TAMARITE, 9
25120 ALFARRÀS (LLEIDA)
(+34) 973761374

Lagravera ha participat del projecte  Biodiversitat  finançat pel DARP i FEAD

Lagravera ha participat del projecte “Conservació de recursos genètics agrícoles adreçats a entitats de conservació” finançat pel DARPA i FEADR